85 anys després de connectar Barcelona amb Terrassa i Sabadell, ja és hora d’arribar a Granollers amb els Ferrocarrils Catalans, la línia que avui anomenen Ferrocarrils de la Generalitat.

El 1920, els Ferrocarrils Catalans van topar amb Sabadell i el somni de continuar mai no va aconseguir travessar la ciutat. Ara és possible.

En 85 anys els ferrocarrils no han crescut al Vallès, mentre que la població ho ha fet per deu vegades.

En tot aquest temps només s’ha construït el petit revolt per arribar a la Universitat Autònoma (UAB) i en RENFE el ferrocarril de mercaderies de Mollet a El Papiol, mai pensat per a passatgers i encara avui amb un servei minúscul.

85 anys dels FFCC han endreçat el Vallès Occidental. El conjunt de pobles units per la línia han crescut de manera força compacte i fins i tot les urbanitzacions han quedat relligades a la urbanitat. Cal ara d’estendre aquest procés al Vallès Oriental.

El Vallès Oriental, per contra, ha vist com es desmuntaven ferrocarrils: el Calderí de Caldes a Mollet i en termes territorials ha patit que tota la seva xarxa anés per la conca del Besòs en un gran biaix territorial.

És hora d’articular el centre de la plana del Vallès amb la continuació de la línia des de Sabadell a Granollers, passant per Polinyà, Palau-solità i Plegamans, Lliçà de Vall, Lliçà de Munt, Canovelles i Granollers, fins enllaçar aquí amb les dues línies de RENFE, la de Vic i la Girona. I aquesta línia en el centre de la plana es creuaria amb la línia recuperada del Calderí de Caldes a Mollet, com a tramvia o ferrocarril lleuger.

Amb la proposta del Ferrocarril Orbital (RENFE) de Mataró a Granollers, Sabadell, Terrassa Martorell, Vilafranca i Vilanova no en tenim prou. La plana del Vallès, més d’un milió de persones, demanen una inversió més intensiva, una estructura de xarxa. Cal aquesta inversió perquè la major part de la xarxa d’aquest nou Ferrocarril al Vallès ja existeix i perquè les inversions, que seran sobretot de connexió entre comarques, no aporten suficient servei al milió d’habitants del Vallès.

Cal més xarxa propietat de l'Estat, però també més xarxa Catalana. Ens cal, en particular, més xarxa metropolitana de ferrocarril suburbà del ple domini de la Generalitat de Catalunya.

I cal després que la transformació a ample internacional de RENFE permeti els serveis més flexibles en ambdues xarxes. La línia Orbital pensada de Granollers i Mataró, ha de passar per La Roca i Argentona i ha de fer en ella també possibles els serveis dels Ferrocarrils de la Generalitat, com a continuació de la nova línia que plantegem del centre de la plana del Vallès.

De Vallès a Vallès

Proposem, doncs, una nova línia transversal de Sabadell a Granollers que uniria el Vallès Oriental i l'Occidental, servint a poblacions i zones industrials que avui encara no tenen ferrocarril. La nova línia encaixaria amb una de Terrassa a Barcelona passant per la UAB i Cerdanyola, prevista en els plans en curs de redacció per part de la Generalitat. Aquesta opció reforçaria la posició de les tres capitals històriques i de la Universitat Autònoma amb una malla de transport públic net, eficaç i ràpid. Un Vallès en xarxa.

Un Vallès que resultaria millor reequilibrat entre les poblacions més dinàmiques, les noves ciutats emergents a l'entorn de l'autopista AP-7 i la B-30, com Sant Cugat, Rubí, Cerdanyola, o Mollet. amb un paper nou per a les capitals històriques. El pas dels ferrocarrils d'alta velocitat se situarà per la part baixa de la cubeta comarcal, lluny de les capitals històriques i reforçant les noves centralitats i això no és cap mala opció per al Vallès en una idea d'un sistema policèntric de ciutats. Però en aquest esquema, les velles capitals poden i han de jugar un paper renovat.

Tot això, que és molt simple i que està pendent des de 85 anys, pots semblar a molts una utopia.

Però lluny de la nostra immobilitat, en els darrers 20 anys, Madrid ha sabut executar enormes xarxes suburbanes de Ferrocarril, només que ho han fet amb nom de "Metro". Aquestes xarxes han ordenat profundament la seva perifèria i han bastit un territori en el qual la perifèria juga tot un altre paper. I ho han fet amb una potència que nosaltres no hem sabut ni imaginar. I no és solament el cas que han tingut els recursos materials per fer-ho és, sobretot, que han tingut la Voluntat i el Projecte, a una escala que nosaltres no hem sabut ni intuir. A una escala que nosaltres mateixos ens hem prohibit d’imaginar. I com sabem, aquesta manca d'ambició és un dels nostres principals problemes com a país.

Sabadell cruïlla, maig 2007.

Document relacionat:

85 anys d'espera - PDF (58,36 Kb)